Les llàgrimes de Bali

A la reunió de Bali per el canvi climàtic el màxim responsable per part de les Nacions Unides va esclatar en plors davant la impossibilitat d'arribar a un acord per reduir aquelles activitats humanes que provoquen el canvi climàtic.
Unes imatges patètiques sobre la incapacitat dels polítics mundials a arribar a acords i a treballar per la gent, per els ciutadans.
Massa sovint les decisions que es prenen no pensen en les persones sinó en els grans interessos econòmics, en defensar els grans beneficis dels lobby's que controlen els governs.
Les llàgrimes de Bali són les de la ràbia i la impotència del individualisme dels països, que no es preocupen de si tots hi perdrem molt o poc, sinó només de perdre-hi menys que els altres.
El canvi climàtic està lligat al petroli i tot el que ha significat: El plàstic, el cotxe... . Però també al govern del món per part de l'economia: Qui domina les grans decisions ja no és la religió, la filosofia o els grans ideals. El gran motor de totes les decisions és el benefici econòmic i immediat. Les decisions que es prenen són per fer la economia més eficient: per augmentar els beneficis. Els governs massa sovint inverteixen els diners dels ciutadans en facilitar la vida a les grans multinacionals. Qui paga no és qui es beneficia dels ports, autopistes, aeroports. Com s'ha vist en el tren d'alta velocitat: l'hem pagat tots per beneficiar a qui? No haurien de pagar els productes que venen de la Xina per els ports i carreters que els hem construït perquè puguin arribar?
Era molt difícil arribar a un acord a Bali. Es demanava que els països pensessin en els seus ciutadans, en els seus nens, en les generacions futures, que els donessin una vida millor, encara que això volgués dir reduir beneficis immediats. Es clar, massa sacrifici.
Jo també volia plorar, i em pregunto encara avui: On ens porten els nostres polítics? Per qui governen?